jueves, 28 de febrero de 2013

El Desert de les Palmes.


8 comentarios:

  1. Esta bonita con ese tono que le has dado. Besos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias David y buen fin de semana.
      Si vais por Villores ojito con el hielo.

      Eliminar
  2. Me gusta ese corte de la montaña que cruza en diagonal y que sitúa en diferentes planos lo que sería para mi el centro de la foto (las ruinas) y el fondo con la ciudad.
    La nitidez es de nota alta y el encuadre y los tonos, hacen que uno se quede parado mirando durante un buen rato.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias por tu comentario Luis.
      Si alguna vez vienes por Castelló, no dejes de visitar este lugar. PAZ (con mayúsculas).
      Es el Desert de les Palmes, morada de una comunidad de frailes carmelitas descalzos desde el siglo XVII.
      Un abrazo y buen fin de semana.

      Eliminar
  3. M'agrada molt la perspectiva d'aquesta foto. Un primer pla ombrívol, embolcallant el passat i al fons l'esclat de llum amb la ciutat del present. En mig, la muntanya que fa de frontera del temps.
    Una abraçada Raúl!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Josep, efectivament la muntanya és la frontera natural entre el bullici de Benicàssim i la pau del Desert de les Palmes, lloc on encara viuen uns quants frares carmelitans al nou monestir que es va construir quan un moviment de terres va fer el que veiem a la foto inhabitable a finals del segle XVIII.
      Una abraçada i bon cap de setmana.

      Eliminar
  4. Buena tonalidad y encuadre Raúl, que pases un buen fin de semana!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Candi por tu visita y tu comentario.
      Un abrazo y buen fin de semana.

      Eliminar